Què són les Pesqueres de Cingle?
Un microcosmos a vora marUna pesquera és...
Un lloc de pesca amb nom propi a la base d’un penya-segat, espadat o cingle a vora mar, l’accés al qual pot estar facilitat per la instal·lació d’escales i cordes.
Quan el rocam proper a la mar no oferia un punt estable per a pescar, se solia col·locar una plataforma de canyís d’es d’on el pescador realitzava la seua tasca. Aquest tipus de pesqueres amb canyís són una singularitat antropològica i històrica de la comarca de la Marina Alta.
Aquestes pesqueres en les quals s’habilitava un canyís per a pescar tenien també habilitats uns refugis fets aprofitant algun recer, covanca o espluga que la geomorfolgia oferia a prop del punt des d’on es penjava el canyís.
Es pescava durant les nits d’hivern, especialment, des de desembre fins a les acaballes de febrer o entrat març. S’utilitzava un focus de llum per tal d’atraure els peixos cap al punt de pesca i que foren de fàcil captura. Antigament, per a fer llum s’empraven torxes i fusta de pi que cremava en casses d’escaldar; més contemporàniament s’utilitzaren fanals de carbur i gas butà.
Les espècies més capturades i apreciades eren les sépies i els calamars, que a l’hivern s’arrimen a la costa per a la reproducció. No obstant això, hi havia moltes altres espècies comunes que formaven part del ranxo dels pescadors.
Pescar amb llum , s’anomena anar a l’encesa. El fet de pescar fent llum a les pesqueres de cingle també rep les denominacions d’anar a la llum i anar a la passa, perquè s’anava amb la intenció de matar el peix que està de pas. Els hòmens que anaven s’anomenaven enceseros o passeros.


Pesquera El Paller. Podeu apreciar la complexitat d’algunes pesqueres pel que fa als acessos i com l’enginy dels pescadors ho resol amb elements naturals a base de troncs, branques per a fer escales, cordatges i altres elements.

Pesquera de l’Àguila. En el moment en què es va fer la foto s’hi podien veure les restes d’un canyís vell, escales i el refugi fet de rajoles.

Pesquera El Racó.En el moment de la foto es podia veure el darrer canyís utilitzat i restes del refugi tot just després que el pescador ja deixara d’anar-hi més. Hui dia està abandonada i només queden algunes restes visibles.
